Nido
[responsive-menu menu="primary-menu"]

Montessori i la ciència

Una educació Montessori realment fa una la diferència?

Els estudis científics que tracten els efectes a llarg termini d’una educació Montessori son encoratjadors. A més dels testimonis dels fundadors de Google, Sergey Brin i Larry Page, que declaren que la clau de la seva fructífera col·laboració rau a la seva experiència comuna com a alumnes en un centre preescolar Montessori1, la investigació científica reconeix els avantatges a llarg termini de l’educació Montessori.

Un estudi dut a terme a Milwaukee, als Estats Units, assenyala que els infants educats en escoles Montessori entre els 3 i els 11 anys tenen millors resultats a les avaluacions de matemàtiques i ciències que els infants educats en escoles tradicionals2.

De fet, els estudis suggereixen que fins i tot el fet de passar només un període curt en un entorn Montessori pot tenir efectes positius a llarg termini, especialment per als nois3.

Montessori i la neurociència

En els darrers cent anys, hi ha hagut un gran avançament en el camp del coneixement del nostre cervell, després que Maria Montessori desenvolupés el seu mètode educatiu. Pot aquest coneixement ajudar-nos a comprendre perquè i com el mètode Montessori contribueix a l’aprenentatge dels infants? 
El sentiment d’eficàcia personal i d’aprenentatge 
sovint es confon en el mètode Montessori amb un tipus d’educació que s’imparteix a en altres escoles i centres preescolars alternatius, on en molts casos no se segueix un programa determinat i no s’exigeix als alumnes que realitzin tasques precises.
 És important remarcar que els alumnes que segueixen un programa Montessori no passen l’estona jugant o fent allò que vulguin. El programa Montessori proporciona activitats clares que cobreixen les mateixes matèries que els programes tradicionals. Els alumnes treballen amb aquestes activitats i el “guia” revisa atentament el seu progrés. Tanmateix, tenen major llibertat que els alumnes de les escoles tradicionals a l’hora de decidir el moment en què treballen. Poden decidir que aquell divendres al migdia no faran matemàtiques, o que vulguin fer una pausa par a xerrar tranquil·lament amb un company. El guia vetlla per a tot això i els nens són acompanyats i recolzats en la seva feina si tenen dificultats.
 Això té com a objectiu el fet de proporcionar als alumnes el sentiment que ells controlen el seu aprenentatge. Els infants no són lliures de fer allò que volen, però poden escollir entre diferents alternatives. El poder d’elecció és molt important i dóna als alumnes el sentiment que són ells qui dirigeixen, fet constatat com a essencial en el procés d’aprenentatge4.

Moviment i aprenentatge

executive fonctionCom Jean Piaget, un dels psicòlegs més rellevants de l’etapa de la infància, Maria Montessori pensava que durant la infància el desenvolupament mental depèn del moviment i de l’acció. Ella creia que animar els nadons a moure’s i a comunicar-se amb el seu entorn millorava les seves capacitats. Als models educatius tradicionals, gairebé no es demana moviment, i en general els alumnes formen un grup immòbil concentrat al voltant de l’educador. Segons diversos estudis sobre el moviment a l’escola, els nens en centres preescolars Montessori passen més temps en moviment que a les escoles tradicionals5.

A més, els estudis suggereixen que el fet d’animar el moviment des d’una edat primerenca és beneficiós per al nen. Els nadons animats a comunicar-se activament amb el seu entorn i als quals se’ls dóna l’oportunitat d’utilitzar instruments com manyoples de velcro® per agafar objectes, tenen un major domini de l’espai que els nens que no han tingut aquesta oportunitat.

Fins i tot nens molt petits (de 3 mesos) que han estat animats a comunicar-se amb el seu entorn són més hàbils per reconèixer una intenció a les accions dels altres6. Aquest descobriment es recolza en investigacions sobre el cervell gràcies a les quals s’ha descobert l’existència de neurones mirall al còrtex premotor. Aquestes neurones presenten una activitat quan un subjecte realitza una acció particular i quan el subjecte veu la mateixa acció realitzada per una altra persona7. L’estudi citat anteriorment, on als nens se’ls posen manyoples de velcro, suggereix que aquests desenvolupen la seva capacitat de realitzar una acció intencionada (per exemple, allargar la mà per agafar un objecte) al moment que perceben la mateixa acció en una altra persona. En conseqüència, sembla lògic suposar que animar els nadons a comunicar-se amb el seu entorn els ajuda a aprendre més ràpid que si tan sols l’observessin.

Funcions executives i Montessori

Les funcions executives ens permeten manipular les idees mentalment. Ens permeten prendre temps per pensar abans d’actuar quan ens trobem davant d’una novetat o d’un imprevist. És més, ens ajuden a resistir temptacions que ens envolten i a concentrar-nos en els nostres objectius. Les funcions executives formen part d’una família de processos mentals del cervell i espinals necessaris per a la concentració i l’atenció en situacions on el nostre “auto pilot” –instints i intuïcions- son insuficients o inútils.
En general, s’admet que les principals funcions executives es poden classificar en tres categories: inhibició, memòria de treball i flexibilitat cognitiva. Aquestes funcions són cada vegada més reconegudes com a essencials per a l’èxit escolar i la vida, fins al punt que en aquells en què les funcions executives no estan prou desenvolupades se’ls pot diagnosticar per error un dèficit d’atenció o altres dificultats d’aprenentatge.
El terme “funcions executives” no existia a l’època quan la Dra. Montessori investigava sobre l’aprenentatge dels infants. Tanmateix, l’educació Montessori ajuda a desenvolupar les funcions executives de moltes maneres. Als centres Montessori tan sols hi ha un exemplar de cada activitat, així que els infants han d’aprendre a esperar. Les activitats es porten a terme en taules baixes o en catifes al terra. Els nens i les nenes han d’anar a buscar el material que es troba en prestatges i, per fer-ho, han de passar pel laberint que formen els altres infants ocupats en les seves pròpies activitats. Això fa que els nens desenvolupin la seva memòria de treball i es distreguin amb allò que fan els altres. A això s’afegeix que les activitats es realitzen de forma repetida i combinades amb altres activitats. Els nens treballen en grup i s’expliquen les tasques mútuament, això contribueix a la seva flexibilitat cognitiva. En efecte, les investigacions suggereixen que els nens de 5 anys que havien assistit a centres preescolars Montessori mostraven major flexibilitat cognitiva que els que havien assistit a escoles tradicionals8

Gestió de temps i satisfacció

La jornada escolar pot resultar llarga, sobretot si les tardes són plenes de deures o si cal estudiar per a controls i exàmens. A les escoles Montessori, els deures en general són limitats. La Dra. Montessori pensava que no tenia cap sentit imposar a casa les coses que no s’imposaven a l’escola. Com hem vist, els alumnes Montessori tenen tant èxit o més a les avaluacions dels seus grups d’edat sense que se’ls posi deures per a casa. És interessant assenyalar que segons diversos estudis, els alumnes Montessori passen més temps realitzant activitats escolars que els alumnes d’escoles tradicionals, que normalment passen més temps realitzant activitats recreatives i socials. Potser resulta encara més sorprenent assenyalar que els alumnes d’escoles Montessori són més propensos a percebre els seus companys de classe com a amics que els alumnes de les escoles tradicionals9.

cropped-10354880_ml.jpg

A partir d’observacions científiques, la Dra. Montessori va crear un programa centrat en l’infant. En comptes de centrar-se en la formació de l’educador, ella va desenvolupar un entorn que ajuda el nen a aprendre mitjançant un procés de descoberta i autocorrecció. La investigació científica actual és favorable al treball original de la Dra. Montessori i ens ajuda a comprendre millor perquè el seu programa és tan beneficiós per als infants i el seu domini de les competències i, sobretot, per al desenvolupament d’una passió contínua per l’aprenentatge i la innovació.

______________________________________________________________________

L’educació és un procés natural realitzat per l’infant i no s’adquireix sentint paraules, sinó mitjançant les experiències de l’infant en el seu entorn” – Maria Montessori.

______________________________________________________________________

  1.  https://www.youtube.com/watch?v=0C_DQxpX-Kw
  2. Dohrmann, K. R. (2007). Outcomes for students in a Montessori program. Rochester, NY: Association Montessori International/USA: Retrieved July, 8, 2007
  3.  Lillard, A. S. (2005). Montessori: The science behind the genius. Oxford University Press. Page 35.
  4.  Allen, R. & Waldman, C. (2010). High-Five Teaching, K-5: Using Green Light Strategies to Create Dynamic, Student-Focused Classrooms. Corwin
  5. Pate, R. R., O’Neill, J. R., Byun, W., McIver, K. L., Dowda, M., & Brown, W. H. (2014). Physical Activity in Preschool Children: Comparison Between Montessori and Traditional Preschools. Journal of School Health, 84(11), 716-721.
  6. http://web.mit.edu/course/other/i2course/www/devel/wco.pdf
  7. Kandel, E. R. (2013). Principles of neural science. New York: McGraw-Hill.
  8. Lillard, N. Else-Quest,Science 313, 1893 (2006).
  9. Overview of Research on Montessori Education: An Evidence-Based Curriculum“, taken from https://amshq.org/Publications-and-Research/Research-Library/Position-and-White-Papers. Accessed on Friday 12 June 15